dimarts, 2 de desembre del 2008

Què fem amb l'Ocupació??

Hola a tothom!

Som un parell d'estudiants de la facultat d'educació que volem donar la nostra opinió sobre la ocupació!!

En primer lloc, volem deixar clar que creiem que hi ha aspectes de Bolonya que ens perjudiquen i dels quals se n'ha de parlar, per tal de millorar-ne l'aplicació.

1. Major mercantilització de les unis (més accés de veu i vot d'empreses privades dins la Uni)
2. Quantitat d'hores que l'alumnat ha de dedicar per crèdit ( 25 hores per crèdit), exigint exclusivitat per estudiar.
3. La manca d'un sistema de beques competent per afavorir la igualtat d'oportunitats real.
4. Potenciació dels valors de la competitivitat i lliure comerç entre estudiants- futurs professionals
5. Desaparició d'àrees de formació i coneixement que no aporten prou benefici econòmic.

En segon lloc, estem d'acord en realitzar accions reivindicatives, però sense la necessitat d'excloure un eina de lluita, com pot ser la nostra formació. En moltes de les nostres classes, fa temps que s'intenta despertar l'esperit crític i es fan debats sobre aspectes relacionats amb el pla Bolonya.

Creiem que la ocupació és un recurs que pot tenir un determinat ressò mediàtic, potser prou important. Però en essència , ho veiem com a eina per a dividir als estudiants!!
Hi ha força persones que per diverses situacions o principis no volen ocupar. Això, no vol dir que no vulguin lluitar sobre els punts en comú, però no d'aquest mode.

Algunes de les alternatives que proposem són:
- Ocupació sense aturar les classes
- Manifestacions dins i fora d'horari lectiu
- Insisitir per parlar amb el rector
- Enviar cartes en massa al senyor Maragall, explicant els nostres motius
- Crear xarxes de comunicació a nivell europeu entre estudiants
- Insistir en la cooperació amb els professors
- Crear el màxim d'espais d'opinió, on tothom es senti prou còmode per a dir la seva
- Respectar el dret i opinió de cada persona sense jutjar ni etiquetar
- Coherència davant allò que es reivindica ( si volem participació i busquem la veu dels estudiants, no es pot fer l'Assamblea general d'ocupació indefinida i/o finida a les 22h.)
- Focalitzar la lluita en allò que es reivindica, no aprofitar l'avinentesa per a posar d'altres motius de lluita dins el mateix sac.

Aquesta eina no pretén ser un recurs paral·lel a l'assamblea d'estudiants, ans al contrari; busca ser una eina de diàleg i comunicació per a tots i totes!

Esperem que sota els principis de llibertat i respecte cadascú trobi en aquest blog un espai per expressar la pròpia opinió i dialogar entre nosaltres.

Potser seria bo que tots aquells que no hi serem a les 22h per votar sí o no a l'Ocupació, trobessim una hora i espai alternatiu per fer palès el nostre vot i veu.



Fins aviat

28 comentaris:

Helena ha dit...

Ei!jo crec que la gran majoria d'alternatives que doneu a l'ocupació, estan incloses en el que es pretén de l'ocupació. I d'altra banda aquesta dóna molt ressó.

L'assamblea, en la meva opinió, està bé fer-la quan ha acabat el dia per poder comentar com ha anat, per fer propostes i dir els aspectes a millorar..

Per últim crec que tots tenim coses a dir, que calen propostes i alternatives que es poden treballar dins de l'ocupació. Aquesta és una bona situació per posar punts en comú, per compartir opinions, per intentar fer arribar a la màxima gent possible els problemes de "Bolonya", i per aprendre coses que potser no sabíem d'aquesta. Per formar-nos. No se'ns està treient una eina de lluita, la nostra formació, més aviat al contrari, se’ns està donant l’oportunitat de formar-nos en el tema i tenir més recursos per a la lluita. Es tracta d’una universitat alternativa, no d’unes vacances a la facultat.

Potser estaria bé donar a conèixer les vostres propostes a les assemblees i xerrades que es faran aquests dies, no?

Vingaa, m’aniré passant!

jordit ha dit...

Hola,

Fa 5 anys que vaig començar a la universitat i he viscut bastant tot el tema de les protestes.
Cal a dir que totes les alternatives que exposeu estan molt bé, però en cinc anys n'he vist moltíssimes d'aquestes: Manifestacions, xerrades, debats, exigir parlar amb el professor, s'han enviat cartes a polítics i govern de la universitat.

El cas que ens han fet en cinc anys ha estat 0

Ara i nonmés ara, després de dues setmanes i mitja d'ocupacions a diferents indrets s'està començant a fer difusió, s'està començant parlar sobre, se'ns comença a escoltar. Ha calgut ocupar facultats i paralitzar classes per tal que els rectors accedeixin a negociar amb estudiants i per tal que els mitjans de comunicació donin el punt de vista contrari a Bolonya.

La setmana passada El País publicava el déficit de la UB, la UAB i l UPC. 192 milions d'euros!!!
Sí, era una cosa pública, però no difosa...ni jo mateix en tenia constància d'aquest fet fins fa 10 dies.

És per això que l'ocupació tot aturant classes té sentit. És la única manera de fer-nos sentir i la única manera de negociar i dir la nostra. Voler fer classes en el context actual de la facultat és debilitar tota aquesta feina conseguida.

Tots, jo el primer, desitjo la normalització de les classes. Però hi ha coses innegociables com el dret (aconseguit a base d'anys i sang) col·lectiu a la universitat pública.

Si us plau, crec que existeixen alternatives de formació virtualment, i si en aquesta facultat (la d'educació) sempre se n'omplen la boca parlant de pedagogies i metodologies, estaria bé que entre tots prediquèssim amb l'exemple.

Eduquem l'educació!

Res més, salut a tothom, i disculpeu les molèsties.

Jordi

Neus ha dit...

Hola,
gracies per obrir un altre espai de reflexió.
Només una puntualització! Tonta si voleu!
No heu de parlar amb el senyor Maragall, sinó amb el sr. Huguet (conseller) o la sra. Palmada (comissionada) o amb la sra. Garmendia (ministra).
Pot ser considerat una tonteria, però cal saber a quin interlocutor adreçar-s'hi.

Mafaldita ha dit...

Estic en un dilema moral des de fa uns dies.
Sóc fervament partidària d'actuacions, manifestacions i moviments per aconseguir quelcom que considerem just... però a mi el que més em neguiteja és el fet de com tractar el dret col·lectiu i el dret individual.
Considero que la teva llibertat s'acaba quan comença la de l'altre i amb l'ocupació crec que no es té en compte amb això. Aquest és el punt pel que em vaig posicionar pel NO a l'ocupació: perquè davant de tot, s'han de respectar les llibertats individuals.

Per una altra banda, aprofito l'avinentesa per expressar la meva disconformitat amb certs comportaments. Ho resumiré amb:
1- els que estan a favor del pla bolonya no són males persones
2- la nostra opinió no és millor que la dels altres
3- estar en contra de l'ocupació NO VOL DIR estar a favor de bolonya
4- RESPECTE, RESPECTE I RESPECTE a tothom: alumnes, professors, deganat i pas (no sé si m'he deixat algú que influeix en la facultat).

Malgrat tot... com a persona col·lectiva considero que si a la meva classe hi ha un 73% que està a favor de no fer classe per recolzar l'ocupació (27 a favor, 10 en contra) no els vull perjudicar i, per una altra banda, no vull prendre'm "vacances" així que participaré (el que pugui) a l'ocupació per saber què es cou a la nostra facultat

Cris

Anònim ha dit...

Hola a tots i a totes,
la veritat és que estic en un conflicte intern sempre que decideixen uns per la resta. Crec en el consens més que en la majoria i mentre hi hagi persones que voldrien seguir fent classe, no trobo bona opció que se'ls aparti del mapa per la "causa col.lectiva". El col.lectiu el fem tots i quan la voluntat d'un és trepitjada en pro de la d'uns altres, jo ja hi veig un problema de coherència..
Sé que els engranantges per a fer-se sentir no són fàcils. Si algú té info sobre com s'està portant a terme a d'altres països, m'agradaria que ho compartís.
una abraçada

jordit ha dit...

Ei torno a ser el pesat del Jordi:

Vàries coses:

- La gent que està en contra de l'implantació de Bolonya, que proposo alternatives factibles de lluita. Durant 8 anys s'han manifestacions multitudinàries, cerca-viles al rectorat, xerrades amb equip de goven, es va tallar l'autopista i fins i tot uns estudiants es van encadenar a la facultat de lletres amb el posterior dessallotjament dels mossos a cops de porra.
Que es proposin alternatives viables, i no caiguem en l'immobilisme. Aquest matí s'ha demanat a la gent que s'inscrigués com a juntaris de facultat, on els estudiants tenim un 30% de representació. Molts estudiants s¡han fet els suecs...

- Els drets individuals i col·lectius és un tema complicat. La meva llibertat comença on acaba la de l'altre, sí; però jo per exemple reclamo el meu dret individual a fumar a classe, el meu dret a anar nuu per l'aulari (en respecte a les meves creençes naturistes, per exemples), el meu dret individual a anar amb el meu cotxe a 200 km/h. Per què no ho faig???? Perquè acceptem unes normes de convivències i respecte col·lectiu. Una d'aquestes és el pensament democràtic. Per tant, si us plau, companys i companyes, respectem el dret col·lectiu a la mobilització. A més a més, considero que els drets col·lectius sempre han d'estar per sobre dels individuals i d'interessos personals; però això és un valor moral i étic meu, acuseu-me de socialista o de comunista!!! ^^


- En quant a altres països, a Grècia si no m'equivoco s'ha paralitzat la implantació. Ells van ocupar mesos. Pe`ro a més a més s'han agafat a que la Constitució del país prohibeix que no pot entrar capital privat en cap institució pública.
A França les mobilitzacions d'estudiants han estat massives. Allà la solidaritat entre sindicats és increible. Si es manifesta el sindicat de professors, per exemple, es comencen a sumar altres sectors a les protestes. A França es convoquen vagues generals amb moltíssima facilitat.

Aquí a casa nostra no tenim ni una Constitució que prohibeixi l'especulació d'entitats públics, ni tenim la solidaritat obrera/estudiant tant desenvolupada. Aquí estem sols, només ens tenim a nosaltres mateixos. És per això que cal anar tots a una i deixar de banda els interessos personals si realment creieu que l'educació ha de continuar sent pública i col·lectiva. La declaració de bones intencions de Bolonya no és pas cap mala pensada, el problema són les intencions implícites que no se'ns ha volgut explicar....

- Demà crec que s'ha convocat una assemblea general d'estudiants a les 11:30h. Convido a tothom que vagi i digui la seva...

ELI ha dit...

Hola companys!

Avui hem parlat amb la Laura, una noia que és portaveu d'una junta de l'ocupaicó i ha estat motl enriquidor, ja que hem pogut:
- trobar els punts amb els que estem d'acord.
- dialogar sobre els punts en els que discrepem.

Una de les idees importants que n'he tret és que:

- Els que defensen ocupació+no classes, ho fan xq creuen que és el millor mètode per pressionar pacíficament.

- Els que estem d'acord amb l'ocupació+classes, tenim dret a expressar la nostra opinió i a participar per tal que se'ns escolti. Si no ho fem, ningú ens representa i no ens podem queixar.

Pel que fa l'assemblea, es veu que s'ha estat debatent si fer-ne una al matí també, però de moment s'ha decidit que no.

Demà, a part de les activitats programades, hi ha assemblea informativa a les 11.30 i decisiva a les 22.

Pel que fa els dubtes Mafaldita, penso que no ets l'única que en té, i això és bo, penso!!!Sobre les llibertats...penso que en el moment que ens la retallen (sigui ui sigui) ho hem d'expressar-ho!!!!!

Gràcies Neus per dir-nos quin seria l'interlocutor...Tens raó.

Ens veiem!

Eli

ELI ha dit...

Jordi,

Penso que:

1. La gent té dret a no fer-se de les juntes per x motius. És un dret individual per sobre del col·lectiu. No es val a jutjar de la mateixa manera que no ho farem de tu. La participació no es pot obligar ha de sorgir de la necessitat de les persones.

2. El tema que el dret col·lectiu està per sobre de l'indvidual, hi discrepo. Els drets són individuals (i em venen el cap els drets Humans), després a nivell de col·lectivitat pots reivindicar auests drets i es poden construir normes socials (com les que esmentes).

Mafaldita ha dit...

Bé, llegint el Jordi m'ha fet pensar i, de fet, ja era una mica el q volia expressar.

El que comentava del dret... es contradiu el q dius de poder fumar (perquè estàs invaint la llibertat de l'altre), això no és llibertat, és una opció. Hi ha unes certes normes de comportament i de salut i per això no es va nuu ni es fuma(respectivament).

Sóc de les que creu que si col·lectivament s'ha escollit quelcom, s'ha de recolzar però que sigui significatiu... per això vaig demanar a classe que es votés perquè per mi un 25% que digui que vol fer ocupació no és suficient com per recolzar-ho... un 73% de la nostra classe sí.

Estic d'acord amb tu Jordi de què el dret col·lectiu és més important que el dret individual... sempre que (com ja he dit) sigui un col·lectiu significatiu... si no, perdoneu, però estic en el meu dret de dir que tinc un dret individual.

S'ha de lluitar contra l'opressió... però per fer-ho, no siguem represius si us plau.

Cris

jordit ha dit...

Responent al punt 1 de l'Eli. No era un comentari dirigit a ningú en concret, sinó a nivell general. Hi ha molta gent que diu de protestar de manera alternativa; llavors no entenc perquè després no hi ha una implicació en aquest sentit. i ningú es vol implicar, em sembla perfecte i respectable, però que no malmetin la feina de la gent que es vol implciar si estem lluitant pels mateixos objectius.

A primària ens faltaven 8 juntaris; informo que els hem acabat d'omplir!!! És un gran pas endavant!!
També s'han omplert les vacants de la majoria de titulacions.
Sembla ser doncs que l'ocupació ha estat productiva en aquest sentit, ha servit per poder parlar de què és això de la junta i perquè la podem fer servir.
Tot i així els estudiants tenim el reduït marge del 30% de representació, i si no m'equivoco el Pla Bolonya es va implantar, i els juntaris només van poder fer esmenes. En cap cas es va proposar: Voleu aquest nou Pla, sí o no? Corregiu-me si m'equivoco!


Responent al punt 2, sí, existeixen drets individuals, però en cap cas, al declració de drets humans els planteja com a interessos personals. I no parlo per ningú en concret, però molta de les opinions que escolto relacionen els interessos personals amb els drets individuals. Jo, per interessos personals, no vull una avaluació continuada ni pagar per crèdits de treball autònom. Llavors també exigeixo el meu dret individual en aquest sentit. Crec que sovint barrejem drets individuals amb interessos personals.

I ja et dic, no sé quin és el teu cas i en cap cas et vull acusar a tu, simplement parlava de les opinions que es senten pels aularis.

Responent a la Cris, i relacionant-ho amb el que he respost a l'Eli, hi ha llibertat i opcions. Jo crec doncs, que molts dels estudiants que no volen que s'ocupi es mouen per opcions personals i no per llibertats individuals.

Trobo molt interessant aquest debat, però crec que seria més apropiat fer-ho a la facultat, i a nivell més genèric, tot aprofitant l'oprtunitat que ens presta l'ocupació per crear aquests espais de diàleg.

estudiants pel diàleg ha dit...

Hola a tothom, aquí la meva humil opinió

Crec que és important focalitzar temes

1. Per què hi ha un % de gent tan alt que no participa?

Són passotes perquè si (que sempre n'hi ha, però no crec que tants!), o es perquè no es senten reflectits amb les iniciatives preses i se'n distacien; o es perquè no s'han sentit seva l'assamblea d'estudiants (que som tots) i no han sabut trobar un espai per fer palesa la seva veu (encara que amb l'assamblea general del dijous 27 es pretenia això, ja ho sé. jo mateixa però no vaig trobar el meu espai).

El tema però és que pels motius que sigui (cadascú es sabrà els seus) no hi anà la majoria d'estudiants. Diverses persones tenen sensacions contràries al mode que es feu la votació (no entro a jutjar-ho, només exposo el sentiment)


2. Per què es planteja la opció a favor o en contra de Bolonya com a dualitat?

Crec que hi ha molts matisos i grisos entremig.
La presentació de Bolonya com a dualitat d'opcions, per a mi, no és real. Hi ha moltes persones posicionades a espais intermitjos. Penso que potser la presentació dual ha provocat més distanciament d'un important col·lectiu d'estudiants, que s'han sentit allunyats a ambdues d'aquestes posicions.

3. La ocupació ens ha unit o dividit com a col·lectiu d'estudiants?

Per a mi ha dividit més que no pas unit. Perquè des que tanta gent ha decidit quedar-se a casa, senyors falla quelcom!. Amb això no vull dir que la ocupació no sigui molt significativa per un nombre important de persones, però si la majoria no en participa... perd valor.
Hi ha un tant per cent molt elevat d'estudiants que no es pronuncien ni participen.

Jo crec que cal treballar tots plegats per trobar camins i vies de comunicació entre tots/es.

Per a mi aquest és un punt cabdal de tots aquests dies. Queda clar que tots plegats no hem sabut comunicar-nos, jo la primera. N'hem d'aprendre.

Jordi trobo difícil continuar aquest debat a classe quan la majoria són a casa...
Si hi ha persones que són contràries a l'ocupació+aturar classes, o directament a l'ocupació... que no fan classe perquè respecten a la majoria de l'assamblea que va votar aturar-ho tot, però on no es senten reflectits, (culpa seva de no votar, estic d'acord però...) com vols que vinguin al debat?
(que m'agradaria molt que vinguessin, eheheh?? però com tibar-los?). Penso que és ser poc realista.
A més es respira la idea que si no ocupes ja estàs a favor de Bolonya i això no és així! (un alter punt distància)

Crec que potser caldria replantejar el discurs.


Penso que a nivell de drets personals diverses persones s'han sentit "atacades". Evidentment tota aquesta gent hagués hagut d'implicar-se en el moment de les votacions i dir la seva, això està clar. Però encara que en el seu moment no ho diguessin, cal buscar la participació de la màxima represtanció estudiantil.
Llavors comprenc que aquesta situació no es pot agreujar, posant l'assamblea diària en un horari que dificulta la participació per a molts. (és més ja sé que resulta molt difícil a nivell organitzatiu, però suggeriria fer dues assamblees diàries (matí i vespre), perquè tothom pogués trobar el seu espai per votar i dir la seva)

Fins ara

estudiants pel diàleg ha dit...

Eps sóc la Laura. La dels comentaris acabats d'enviar. Què veig que no em surt el nom, jejeje.

jordit ha dit...

Ei, només faré ara uns petits incissos:

1- Pel que veig no hi ha una consciència general de què és i què implica una ssemblea. Una assemblea no és un espai de vot fraccionari, d'arribar votar una cosa i marxar. A una assemblea s'innta consensuar coses amb arguments i el debat. Les assemblees poden acabar sent molt llargues, ja que trobar un consens i trobar una opinió a favor o en contra formada sol portar molta estona.
L'assemblea no és la representació portada com una minoria, és a dir, no és democràcia representativa, com el cas dels juntaris. L'assembea és democràcia directa, cada persona es representa a sí mateixa, i per això és important que tothom hi participi. Si algú no sent representada la seva opció, ha de participar per dir la seva, ja que l'assemblea, en principi, és tothom. Les reunions d'assemblea de caire deliberatiu són per la nit, i ahir mateix hi havia al discussió amb la gent de torn de tarda, ja que pel matí ells no poden votar. És un tema a tractar, per això estaria bé anar passant durant el dia i contactar amb portaveus, etc. per poder aportar idees per trobar la millor manera possible de poder ser-hi tots.

Aspectes a criticar són que l'espai del gimnàs no és addient perquè hi càpiga tothom; i també que a l'assemblea general no es va explicar el funcionament real de les assemblees.

2. No es planteja cap dualitat, i jo personalment, et demano disculpes si en algun moment t'ho ha semblat. La posició de l'estudiant que ocupa és clara, és la pregunta que es va plantejar al referèndum:
"S'ha d'aturar la implantació de l'EEES i l'obertura d'un procés de diàleg?". En aquesta postura hi caben moltes opcions. Jo mateix estic a favor de moltes reformes que planteja. És a dir, el que es preten és aturar aquesta implantació "forçada" i obrir un espai de diàleg i de construcció de manera horitzontal.


Cal destacar que aquesta dualitat ha estat potenciada des dels mitjans de comunicació i des de l'equip de govern de les universitats; però en cap moment reflexa la voluntat real de les ocupacions.


3.- Sí, estic d'acord que ha dividit a una part molt important de l'estudiantat, i això no és gens bo. Caldria veure i analitzar la importància que ha tingut en aquest aspecte la intoxicació dels medis i de certes persones de l'equip de govern (parlo en aquest cas per l'experiència d'altres facultats).

Per l'altra banda, també crec que ha unit i molt. L'assemblea d'estudiants, l'any passat, tenia poc més de 15 persones, de les quals només 7 participen activament. Durant l'ocupació, l'asemblea ha augmentat, i ahir nit es contaven 168 persones reunides, ocupant. A més a més, la col·laboració, l'organització, l'empenta, la solidaritat entre facultats, etc. demostra que els estudiants hem tornat a estar units.
Caldria, però, trobar més vincles d'unió amb la gent que tot i està a favor de la finalitat, no ho està de la metodologia.


I referent a això de la idea de que si no ocupes estàs afavor de Bolonya és totalment fals. En cap moment he pensat això, simplement tenim divergència a l'hora de plantejar estratègies. Jo crec que s'estan aconseguint moltes coses aquests darrers dies, i seria una llàstima fotre tot això a perdre per no poder aguantar 7, 10 dies sense classes presencials.


Està circulant un manifest de professors en suport a les mobilitzacions d'aquests dies així com també a les reivindicacions. Això, és MOLT important, i s'ha aconseguit gràcies a l'ocupació!!!


Bé, torno a repetir, que si no m'equivoco, demà a les 11:30h hi haurà una assemblea general informativa, on crec que es tractaran temes com l'estat de les negociacions, aixó com els temes que es vulguin proposar.



PS: Que consti que jo tot el que estic escribint, ho escric a títol personal. En cap cas ha de constar com representatiu de l'assemblea ni de cap col·lectiu!!

Mafaldita ha dit...

Primer de tot felicitar als creadors/creadores del fòrum perquè està essent un èxit de participació, de respecte i de divergències argumentades...

Només volia contestar a coses q s'han dit...

Personalment no participo en les assambleas (parlant del dia a dia no en el cas de bolonya) perquè considero que no hi ha serietat. En el sentit de què tot si val i ajuntem idees que no tenen pq anar de la mà. Per exemple el fet de què estiguis en contra de Bolonya no significa ser marxista (crec jo) i sé que no ho has de ser per participar... però parlo per experiència que et miren com bitxo raro pq no portis palestina o siguis cristià (com és el meu cas). PARLO PER EXPERIÈNCIA
- Per una altra banda el dilema que tinc jo és que parlaveu de què la gent no ha exercit el dret a vot i clar... ara es queixen de què no volen ocupar... vale però i els que sí que van exercir aquest dret i estan en contra? han de participar en l'ocupació (conec varios casos i no parlo per mi ara mateix)...

Només eren aclaracions del malestar general que trobo en alguns casos i perquè molta gent no recolza l'ocupació. A més, amb això que deies jordi, aquest debat no es podria mantenir en depèn on perquè PER EXPERIÈNCIA DEL PASSAT DILLUNS ON VAIG ESTAR EN UN DEBAT AMB L'ASSAMBLEA, t'asseguro que és molt difícil opinar tranquil·lament sense que se't tirin a sobre. En aquest forum pot participar tothom i per tant em sembla correcta per la meva part seguir opinant per aquí.

No siguem tan tajantes (jo la primera) no tots els que van votar que sí va ser pq després han ocupat (s'han pres vacances), ni tots els que participen a l'assamblea són intolerants, ni tots el del pp són males persones (bé, ja m'enteneu) som persones individuals i que la nostra ideologia no va per davant dels nostres noms i cognoms (al menys jo crec que no hauria).

Potser m'he expressat malament en alguns casos però acabo d'arribar de treballar i no coordino gaire, demano disculpes.

jordit ha dit...

Cris, et dono la raó en el primer punt que comentes. Allò de sentir-te bitxo raro. És un dels principals problemes de les assemblees d'estudiants i de barri, a vegades pequen de sectàries. Jo mateix no he participat abans en l'assemblea de la facultat, i d'altres, per motius que no venen al cas però força relacionats amb el que exposes.
Tot i així considero que la conjuntura d'aquests dies és força diferent a la de la resta del curs, i si us passeu per l'ocupació veureu que la gent que està participant és d'estètiques i ideologies força diverses. Tot i que clar, més o menys tendeixen a convergir cap a uns punts que crec que aquí la majoria dels que hem parlat compartim. Resumint, que aquests dies l'assemblea s'ha fet una cosa realment de tothom, i no dels 10 que ho porten sempre. És important destacar això. Ahir a la nit hi havien 168 persones a l'assemblea general. 168 persones ben diferents, i vam sentir diversitat d'opinions sobre com calia actuar en diferents aspectes relacionats amb l'ocupació.

Per altra banda, és una mica incòmode fer segons quins debats quan et sents en minoria, però per això cal ajuntar totes aquestes queixes i anar-hi tots a exposar-les. Però novament, hi ha gent que és queixa molt i després no s'implica per poca voiluntat. I aquest comentari no va dirigit a cap de les que heu escrit aquí, doncs simplement la creació d'aquest blog i la participació ja mostren les preocupacions i les ganes d'implicació. Espero que cap dels meus comentaris s'interpretin a mode personal, i demano disculpes si en algun moment ho ha semblat.


Sobre el tema de comentar això per blog, ho dic perquè és un tant impersonal i no sé amb qui estic parlant, no recordo alguns noms :s
A més a més penso que el debat aquest hauria de ser extensible a gent d'altres cursos i titulacions.


El que està clar, és que veig que tots i totes coincidim majoritàriament en que s'ha de congelar la implantació de l'EEES ara per ara, no? Està bé començar a trobar punts de convergència ^^

Jordi

Pau ha dit...

Hola!

Ei, en serio, m'ha agradat moltisim trobar aquest espai. I m'agradaria ajudar-vos en el que sigui necessari perquè aquesta opció es conegui. Penso també que Bolonya té coses bones i dolentes, però que l'ocupació realment implica cesar amb allò pel que realment volem. Opino que cadascú té una llibertat individual que ha de ser respectada i que està molt bé l'ocupació (que recordem és de 24h),però que l'activitat docent no haura de cesar. M'ha agradat trobar aquest espai, creia que era l'únic que ho pensava!

jordit ha dit...

Si us plau, pels que encara sou escèptics a l'ocupació:

http://www.gencat.cat/diue/noticies/20011942.html

Ara més que mai cal recolzar aquesta ocupació. De nosaltres dependrà la concreció d'aquestes consultes.

Suposo que demà a l'assemblea general es parlarà d'això!

Mafaldita ha dit...

gràcies per la info jordi ;)

Pel que deies d'impersonal, tens raó... però hi ha gent que li fa por mostrar les seves idees per si no són "lo esperable". Jo ja saps que no perquè entre lo de Mafalda i lo de Cris... queda ben clar qui sóc :P

pau perquè dius que l'ocupació és de 24h? no entenc a què et refereixes :S

Pascal Comelade ha dit...

Hola a tots!

Trobo també molt interessant i necessari, aquest espai creat aquí, per entendre i compartir les nostres preocupacions..

Tampoc vull aprofundir molt sobre cada punt q escriuré, així q perdoneu si no entro massa en detalls..
El fet es q, al llegir aquests comentaris i sentir les opinions d’alguns dels meus companys..
el primer q se m’ha passat pel cap, és la vergonya que deuen està passant molta de la gent, de la generació dels nostres pares, q havien estudiat a la universitat, i més concretament a la UAB, i sobretot a la nostre Facultat......... al veure aquesta situació de passivitat i en alguns casos reaccionaria.. i lo millor es q no em refereixo només a la gent q realment està a favor de Bolonya amb una sèrie d’arguments definits i convençuts.. sinó a aquesta gran majoria de la q us heu estat referint en els darrers comentaris, q s’està a casa i no participa, sense importar-li gens el q pugui estar passant .. realment una de les situacions més tristes que he vist mai.
(el passotisme, la despreocupació, etc. No mereixen ser recolzats i justificats com estant sent en aquest debat.. almenys aquest és el meu parer.. Laura crec q ets conscient de la gent q n’arriba a passar del tema.. )

De quina participació de la majoria d’estudiants estem parlant???, si la majoria no han participat en la seva vida en les votacions més bàsiques, i ja no parlo d’accions q s’hagin pogut fer, o q se’ls hagi pogut passar pel cap presentar-se com a delegat o el q sigui.. res de res (sabem quantes places bacants hi havia abans de les ocupacions a la junta de la Facultat on hauríem de estar representats?? Era patètic! Sabeu quanta gent som aprox. a la facultat?? 2500! algú d’aquí m’està intentant dir, q d’aquests 2500, ningú podia oferir-se voluntari per omplir les places vacants.. gent obrim els ulls..)

Sí, està magnífic i és molt fàcil defensar i parlar sobre les llibertats individuals, els drets q tenim cadascú, això q mai falti, drets i més drets per mi! Però no veig a ningú q parli de les obligacions q també tenim tots i cadascun de nosaltres.. (tots reivindiquem els nostres drets individuals i quan hem de parlar de les nostres obligacions..) q ràpid ens en oblidem he? Jo abans q queixar-me de les ocupacions, em queixaria de la gent q s’aprofita de la voluntària participació a la democràcia de la nostra facultat, para “escurrir el vulto”.. amb això vull dir, q si vols opinar, primer has de participar.. (o més ben dit, si després tant vols opinar, com molts ara volen, q no et puguin dir q tu no hi erets ;) )

Ara de cop i volta tothom sap de política de la facultat, d q va el pla Bolonya, de la participació d‘estudiants, q si assemblea, dret d’opinió i llibertat individual.. d tota aquesta gent q s’aferra a la llibertat individual, qui ha estat mínimament actiu, o al corrent del q passava , o ha participat a les assemblees, juntes , o com a delegat, abans d’aquestes ocupacions???

No cal q respongueu, pq mira, respectant als q hagueu pogut estat mínimament implicats i interessats pel q es podia fer per millorar la situació dels estudiants a la facultat abans de les ocupacions.. sabem de bon tros, q la majoria.. rascant-se la panxa estaven..

I ja només volia comentar un tros últim q ha escrit la Mafaldita:

“- Per una altra banda el dilema que tinc jo és que parlàveu de què la gent no ha exercit el dret a vot i clar... ara es queixen de què no volen ocupar... vale però i els que sí que van exercir aquest dret i estan en contra? han de participar en l'ocupació (conec varios casos i no parlo per mi ara mateix)...”

Doncs els q sí q van exercir aquest dret i estan en contra, democràticament, la seva proposta no ha esta reeixida.. no te gaire volta..
També és veritat, q s’han de respectar les minories, però com a minoria q són no s’han fet sentir gaire, allà on podrien fer-se sentir, q és a l’assemblea d’estudiants, on s’intenta arribar a acords mitjançant el consens, un sistema molt més just i favorable, per aquesta minoria, q no sembla molt activa dins la política de la Facultat..

I si com alguns diuen, l’assemblea té tant un caire marxista, potser és pq aquests són els únics q s’interessen pels estudiants i la facultat.. (potser, si anteriorment en aquesta assemblea, hi hagués hagut alguna mena de col•lectiu amb inquietuds i tal.. q defensés i argumentés un sistema de protesta alternatiu al a l’ocupació.. potser tindria un altre caire, però resulta q casualment els qui es preocupen pels estudiants, sempre, i no quan “passen coses”, són aquesta gent amb idees així rares.. com d’esquerres i així no? ;) )


Salut, més assemblea, i menys queixar-se!

Ciaooo

Unknown ha dit...

Hola! des del meu punt de vista el pla Bolonya ens fa mal a tots, però amb l'ocupació em dóna la sensació que ens estem fen un mal doble, per una banda pel que algú ja ha comentat sobre els drets individuals i la llibertat de triar. Amb l'ocupació no s'està respectant el dret d'anar a classe d'aquells que ho volen.
Per una altra banda, em sembla fatal que es tractin als profes com s'està fent ja que ells es limiten a fer la seva feina: arriben, fan la classe i cobren, ells no tenen la culpa de que des d'adalt estiguin imposant un nou pla d'estudis... y em sembla molt fort que aquest tracte als mestres s'estigui donant precisament a la nostra facultat d'educació...
Però és la meva opinió.
L'ocupació cridarà l'atenció, sí, però em sembla que no s'aconseguirà res, (a part que els profes ens putegin amb els exàmens) està molt bé que tothom pugui dir la seva, però penso que això s'està anant una mica de les mans.
També vull puntualitzar que aquest ressó tant gran que se suposa que està fet l'ocupació...jo ho sento molt...xo no el veig tan gran...surt als diaris, però a la tele només veiem la crisi.
Les altres opcions que es proposen estan bé!!!

AMB BOLONYA, ANEM DE CUL TIKITÍ
AMB BOLONYA, ANEM DE CUL!!!

i no oblidem el més important, els nostres companys no són els enemics, perquè aquesta situació està creant bàndols i mals rotllos entre nosaltres i no hem d'oblidar quin és el problema real.

estudiants pel diàleg ha dit...

Ui, ui, ui. Pascal crec que hi ha una confusió. En aquest debat el que menys es pretén és justificar el passotisme i la despreocupació com tu dius, crec que aquests no pretenen ser justificats en cap debat.
Els òrgans de respresentació d'alumnat no estaven coberts...moltes persones participen molt poc o no participen....d'acord. Això, crec que no és cap descobriment per a ningú, oi?

Ara d'aquí acotar el vot de l'estudiantat a la assamblea de les 22h. per a mi hi ha un pas força important (el pas de perdre la visió global del problema que jo plantejo). Si realment volem que l'alumnat participi (que suposo que és finalitat de tots), cal oferir espais on aquests: d'acord, en contra, mig en contra , mig a favor i tots els matisos existents amb Bolonya, puguin opinar també.
Per què no fer dues assamblees amb vot i recompte global?? (no estic dient que sigui fàcil i sé que això comporta desgast...però per a mi és la opció més justa!)

A més un altre tema: Gestionar una assamblea amb moltes persones fa molt lent i gairebé impossible el consens (per allò de tants caps tants barrets). Crec que hi hauria d'haver una representació per aula, o especialitats, o com volgueu, per a poder pensar en un consens de mode viable .

Penso que ja tinc els ulls oberts, potser tant, que veig el problema d'un mode més global. Continuo pensant que hi ha gent (i crec que no són pocs) que s'ha sentit distant de l'assamblea i el problma de fons és: per què no la senten com a òrgan legítim de l'estudiantat? Potser cal acotar i matisar i ser més curós amb el discurs...perquè hi ha molts immobilistes, sí. Però, ALERTA també n'hi ha molts que no han sabut o pogut trobar el seu espai, però que lluiten i han lluitat fins ara i volen continuar lluitant, encara que difereixin amb el mode de fer-ho!!!!

tinguem-los en compte!!!

Salut!

Pascal Comelade ha dit...

Una altre cosa que veig, és que molta gent, no entén el significat de sacrificar part del nostre temps i espai vital, part dels nostres desitjos personals, pel bé col•lectiu.. allò que diuen de sacrificar-se pels altres.. ja és això.. és fer quelcom q potser no és el q més ens agradaria però és el q s'ha de fer pels altres "el deure comú", o qui no ho vegi així, és el q s'ha de fer, per democràcia, amb el resultat de la consulta popular..

Pel q fa aquest mal tracte q estan rebent els professors, no n'estic el corrent, el q si q se és que n'hi ha que hi estan a favor de les accions q s'estan duent a terme..

També em sembla molt pessimista afirmar q no s'aconseguirà res amb les ocupacions.. suposo q a Grècia pensaven el mateix quan van començar..

I crec q la Cris a tocat exactament un dels punts bases, q ens explica pq hi ha gent q diu.. no si jo a favor del pla Bolonya no he? però tampoc a les ocupacions..

aquesta és exactament, la reacció de la gent q no coneix el passat de la Lluita contra el pla Bolonya, (per tant q no és conscient de la in efectivitat dels altres tipus d'accions menys directes), també d’aquella gent q ara de cop i volta sembla estar molt interessada en la política de la facultat i la junta, i creuen q amb unes quantes cartes i tal s’aconseguirà algu.. i sobretot és una reacció de gent q sent una por bestial, un cague total i acollonant, q els hi ve, quan pensa en com reaccionaran els professors.. si l’aprovaran.. ( q es el q vol la majoria) en part aquesta és una de les armes q utilitza la universitat per calmar i tenir tranquils als estudiants, aquesta amenaça dels qui tenen "el poder" de decidir, els professos, el deganat..) i amb això no em refereixo a tots els q estan en contra de la ocupació, però si a la majoria.. i no ho dic des de una visió únicament pròpia..

i si el ressò d’aquestes ocupacions no està sent tant gran o prou gran com es voldria, en comptes de criticar-ho, ajuntem-nos i quedem per pensar més maneres per augmentar aquest ressò, tot i això no hi estic d’acord en q no estigui tenint ressò.. només us dic, q tinc un amic d’Erasmus a Noruega, al qui li ha arribat la notícia, a través d’un universitari alemany que viu amb ell, així q... per experiència pròpia ;)

Pel q a mi respecte, jo no em considero en cap mena de bàndol i tampoc veig aquesta confrontació tan gran entre alumnes.. diferència de mètodes potser ? sí, és el q més hi ha, però la idea principal d’anar contra el pla Bolonya hi és (totalment comuna i majoritària crec, això és el q ens ha d’unir i lo important)

I per acabar.. q ningú s’ofengui.. però això de proposar, unes ocupacions q no tinguin cap mena de repercussió en el dia a dia de la facultat, o q no afectin a les classes i tal.. com ho diria.. no se vosaltres, però jo sempre he trobat tant, però tant estúpid, quan s’ha de demanar permís a l’ajuntament per fer manifestacions al carrer.. com dient ei q passarem per aquí i per allà, així q tal i com si hi haguessin unes obres, o encara menys pq seran mes curtes, talleu aquest carrer durant uns minutets, a sí, sisplau ;) vinga va.. XD una mica de serietat.. (per mi és exactament el mateix una cosa q l’altre..) quin efecte ha de tenir una acció, si cedim al sistema, la decisió del q es pot fer, com, quan.. De quina manera els afectarà i quin ressò s’ha d’aconseguir amb una acció esterilitzada i controlada ? Es tracta de cridar l’atenció, dir ei! Q som aquí, i us estem empenyent i molestant pq ens feu cas i canvieu una sèrie d’injustícies.. si els regalem el millor factor q tenim, el factor sorpresa de les nostres accions i la capacitat de paralitzar el dia a dia.. em sembla q no anirem gaire lluny..

Pascal Comelade ha dit...

Bé Laura, he escrit q s'intenta justificar aquest immobilisme i passotisme, pq sembla q es vulgui fer veure, q la gran majoria de gent q no participa, és pq no tenen el seu espai.. ?¿ crec q s'intenta insinuar q és únicament un problema de l’assemblea q no permet la integració dels altres, quan la gran majoria no participa, ni mes ni menys, q per ser uns passotes.. així q no contem peres per pomes..

q es pugui millorar el sistema de participació de tots? val però això es totalment diferent.. i en tot cas critico el fet d q això es produeixi ara, només quan "passen coses", i abans fos un desert ;)

si ara no tothom és sent representat, q reflexioni també pq de cop i volta no es sent integrat en un òrgan on teòricament ha d'haver estat proper als estudiants (o mes ben dit on has d'haver estat proper durant tot el curs, si tant t’interessava el q s'estava coent) durant tot el curs i no només en aquests casos..

ja veuràs com a els d'educació social no han tingut gaires problemes amb això.. potser pq ells han estat dels primeres en preocupar-se per les necessitats dels estudiants.. ;) i no és pas casualitat..(ells no han tingut problemes d’integració en cap grup de debat, ja q les seves places a la junta de la facultat a l’assemblea, etc.. Sempre han estat cobertes, i això ara espot veure ;) i q consti q jo no sóc del social. Vull dir, qui ha estat on havia d’estar, ara no té aquests problemes..

Laura no t'enganyis, aquest grup del q parles, q està en contra i q realment ha estat amb inquietuds i volent participar durant el curs , són una minoria, la qual no he dit q no s'hagi de respectar o tenir en compte.. però en tot cas, no són un grup representatiu de la majoria d’estudiants.
Trobo interessant la teva proposta d’organitzar-nos per classes o titulacions ( però això en tot cas és el q s'hauria d'haver fet molt abans, pq ara el llop, no ens agafés amb les calces baixades ;)

Salut i ocupació!

Pau ha dit...

Amb l'ocupació de 24 hores vull dir simplement que les sessions informatives es poden dur a terme igualment en hores fora de classe, de fet crec que hi ha una assamblea a les 10 de la nit. Personalment, no tinc una idea ferma respecte al Pla, i m'he informat (com per no fer-ho! jaja), tot i que no estic a favor de que s'aturin les classes, per aquest mateix motiu, pel fet de que hi ha gent que vol anar i no pot. Esta bé fer debats i tot plegat, però arriba un moment que hi ha gent que es cansa d'estar permanenment defensant un punt de vista, i de les situacions tenses que es produeixen. Penso que una part dels que han ocupat tenen molt valor i realment, és per ells que les coses poden canviar. De la mateixa manera penso que no s'haurien d'haver aturat les classes, el resó mediatic és si fa o no fa el mateix, de dir: La facultat està ocupada, a dir, la facultat està ocupada i no es fan classes. Penso que realment amb l'aturada de classes ens estem tirant pedres al nostre sostre per molt que es digui. A molts la nostra carrera ens sembla increible i ens agradaria poder seguir a les classes.
Respecta al Pascal...Jo si que crec en les llibertats individuals de cadascú, i que aquí rau la veritable essencia de la democràcia. Es veritat que la supressió de classes es va votar a l'assamble i es va decidir per majoria absoluta, però crec que aquest no es un tema que s'hagi de decidir entre tots, sino que cadascú pot fer el que cregui oportu.

Jo no vull tirar per terra la feina de ningú, però tampoc vull que constantment se m'estigui cohacionant a que hem posicioni, perquè penso que sóc lliure de fer i de pensar el que vulgui. Conec el si i el no a Bolonya, i realment tot té coses bones i dolentes, però també tinc llibertat de dir que el tema mes indiferent. Crec que el RESPECTE a d'estar per sobre de tot, i actualment penso que en alguns moments no es dona: el respecte a no intentar canviar la ideologia de l'altre, a poder dir la teva sense que tot sembli un miting electoral: avui una noia m'ha dit: I creus que la teva carrera a de ser menyspreada? I la privatització? Es una mica com cuan t'intenten convencer tant d'un tema que l'acabes avorrint.
La meva idea no es menysprear els meus companys, el que pretenc es que s'apliqui això de Viu i deixa viure.


Perdò pel rotllo! xD

Mafaldita ha dit...

Estic bastant d'acord amb en Pau (no en tots els punts òbviament). Crec que sí que està bé que ens posicionem perquè hem de tenir un pensament crític... però això no vol dir tancar-se en una opinió i no escoltar a altres coses.

Pel Pascal... només dir que estic orgullosa perquè sóc de la minoria que s'implica, que vota, que es delegada i que no està a favor de l'ocupació... jo sí que sóc un bitxo raro, n?


Només vull dir que, sincerament, crec que la fita no justifica els mitjans...
No m'agraden els mitjans i no crec que l'argument "per aturar Bolonya" sigui el que s'ha de tenir... pq llavors podem justificar moltes coses que han passat a la història.

No sé si seguiré escrivint perquè sento que em repeteixo ja... la meva posició està posada i he contestat al que creia convenient. Una salutació a tots

estudiants pel diàleg ha dit...

Epali!!

Aquí crec que potser he donat per suposada una evidència que per a mi ho és, però potser algú a malinterpretat el meu missatge.

Que estigui a favor de l'ocupació SENSE aturar classes no vol dir que no hagi RESPECTAT allò que es votà a l'assamblea. Si la majoria present a l'assamblea va votar a ocupació i aturada de classes, jo encara que no ho comparteixi i tingui una idea diferent, ho accepto perquè ha estat la majoria i s'ha acabat.
Després cada dia he pujat a la universitat a veure què s'hi coïa.

Punt 2: la meva preocupació va més enllà de si em perdo x classes o l'aprovat... Penso que ens trobem davant un problema força més greu que això. El què realment em sap greu és el mode en què s'ha arribat aquí, per a mi no prou democràtic com per arribar a tothom (o a una majoria més significativa en quan a nombre d'estudiants). Ja sé tinc la mateixa sensació que la Cris...em repetiexo.

pascal m'agradaria que no ens titllesis de poc seriosos quan una de les raons d'aquest blog és precisament ser seriós. Compte....
Aquestes reaccions són les que ens allunyen.

M'agraden les peres i també les pomes però no insinuo que el problmea sigui de l'assamblea (només. Tampoc nego que hi hagi un passotisme molt important. Però crec que hi ha un volum important de persones que no s'han sentit còmodes amb aquesta situació però que sí que són actives i lluitadores! Encara que la seva lluita sigui des d'un altre front. Bé jo m'hi sento refelctida en aquesta situació. M'agradaria que també es valorés aquesta energia, perquè també en desgasto jo...que consti.


Pascal intueixo que penses que si hi ha gent que no participà en el seu moment, ara que es foti... Potser m'equivoco però crec que
aquestes idees realment ens allunyen altre cop, i que no m'enganyo tant i no som tan minoria.I si en el seu moment no vàrem saber gestionar el tema dels representants, aprenem-ne coi!!

DIÀLEG, DIÀLEG I DIÀLEG i per dialogar, primer cal l'escolta activa per part de tots/es!

jordit ha dit...

Diàleg diàleg diàleg!! Hi estic d'acord, però per aquets diàleg cal crear un espai obert que ens ha negat, o passat molt per alt, tots aquests anys. Gràcies a l'ocupació aquest diàleg d'ara és possible.

Una altra qüestió: La representació dels estudiants per tenir veu i vot pot ser de forma assembleària, on es practica la democràcia directa i les votacions consensuades (és a dir, no val vebnir a votar, una asemblea no és una urna). Una altra manera és la manera representativa. A mode de parlament existeixen uns juntaris que representen els estudiants. Aquests juntaris són votats en eleccions on la participació és molt més baixa que a les assemblees generals d'estudiants. Així doncs, el métode assembleari queda legitimat per sobre del representatiu. Cal recordar que els juntaris tenen un 30% dels vots en front del 50% de vots dels mestres, quan són moltíssims més. Vaja, com si d'un sistema feudal es tractés.

Així doncs, no se m'acut cap altre métode de representació i/o presa de decisions més legítim que l'assembleari.



I per acabar, dir que si estem en contra de l'implantació de l'EEES, proposeu alternatives viables de lluita i mobilització. L'ocupació encara no ha acabat, i no sabem els fruits d'aquest métode de protesta. Li donem el benefici del dubte?


Per altrsa banda m'ha agradat veure a gent que participa aquí, i és contrària a l'ocupació, anant a les assemblees i donant la seva opinió, no com la majoria que s'està prenent unes vacances.

Bon pont

ELI ha dit...

Jordi,

L'assemblea és un bona manera de decidir, està clar.

Però penso que en una assemblea de 500 persones no hi pot haver consens, ja que hi ha masses persones, i no tohtom pot dir la seva. Però si a vegades ja ens costa arribar a un consens entre 2 persones. T'imagines q a l'assemblea haguéssin parlat totes les 500 persones hi hagués hagut discrepàncies, encara hi seríem? El dia de l'assemblea es va convertir bastant en un espai de votació encara que no ens agradi (pel tamany del grup).

Ja sé que potser no us agradarà aquest mètode que proposaré, xo jo penso que primer hi hauria d'haver hagut assemblees per classes, i que després a l'assemblea (oberta a tothom és clar) hi hagués hagut tres representants de cada classe.
Ja sé que direu que ningú pot representar a un altre més que ell mateix, xo així seria més funcional i més representatiu que de l'altre manera.

Jo sé que molta gent va marxar de l'assemblea x es sentia pressionada pel vot a mà alçada de la majoria, pensant ja no tinc res a fer.

Bé, m'agrada molt que parlem de tot pelegat i que escolteu les nostres opinions. Tenim un espai de canalització.

Com han anat les negociacions??

Bon pont!